Q: «Quina és la seva definició de disseny?»
A: «Un pla que disposa elements de la millor manera possible per a aconseguir una fi específica.»
Q: «Quines són les fronteres del disseny?»
A: «Quins són els límits dels problemes?»
El disseny estratègic habitualment es defineix com una disciplina emergent que usa principis, mètodes i formes de pensar característiques del disseny per a abordar problemes complexos, difusos i interrelacionats. En el context dels negocis, aquests «problemes» solen relacionar-se amb decisions estratègiques per a millorar la competitivitat i fomentar la innovació. Dissenyar amb una perspectiva estratègica suposa transitar per les fronteres entre el disseny i altres àrees, així com fer un zoom out: passar d’allò que és concret i tangible al que és sistèmic i global.
Si considerem el producte com l’objecte de disseny tradicional, podríem considerar que el disseny estratègic aborda reptes en capes d’abstracció creixents, primer abordant l’espai del problema que envolta el producte; després, el servei en el qual s’integra, el negoci que el fa viable, com s’interrelacionen els components dins d’un sistema; per acabar treballant amb decisions orientades a un futur que no podem predir.