5.4. Aplicació del disseny de futurs a les organitzacions
El futur és un objectiu en moviment per a les organitzacions (Girardin, 2018), amb múltiples camins potencials i espais en desenvolupament. Extrapolar les tendències del passat és útil, però sovint limitant. En la majoria dels casos, el futur no és predictible, per la qual cosa prioritzar les inversions que ajuden a preparar-se per al futur permet a una organització comprendre el que necessitarà per avançar cap a la seva visió.
Les persones que ocupen nivells executius de vegades no tenen els mitjans per a experimentar i donar forma a la seva visió, més enllà del pla trimestral vinent. L’exploració de futurs ajuda a crear visions valuoses que ajuden a definir i millorar la missió, el propòsit, els objectius i els valors generals d’una organització en el present.
El disseny de futurs proporciona aprenentatge i feedback, i ajuda a iterar idees abans, fins i tot, de pensar a dissenyar un producte o servei real, utilitzant en el seu lloc vídeos concepte, anuncis ficticis, notes de premsa fictícies o un altre tipus de prototips diegètics o props. Això permet que una gran audiència dins d’una organització pugui sentir, tocar, entendre i discutir oportunitats futures. El disseny de futurs proporciona material convincent per a explorar incògnites, treballar amb alternatives provocadores, qüestionar l’statu quo o establir prioritats per a alternatives estratègiques.
Phil Balagtas (2019) comparteix en aquesta xerrada diversos projectes, des de la visió inicial d’Apple sobre l’iPad fins a la forma en què els governs l’estan utilitzant per a dissenyar nous serveis avui dia. També cobreix un marc bàsic sobre com podem començar a mirar cap al futur i considerar tots els factors i entorns potencials que podrien influir en els seus productes o serveis.
El disseny de ficció té un gran potencial per a contribuir, en concret, al disseny de serveis (Pasman, 2016). Moltes de les representacions que s’utilitzen actualment en el disseny de serveis (customer journey, service blueprint, etc.) són bastant abstractes, estàtiques i esquemàtiques. En canvi, el disseny de ficció, per la seva estructura narrativa inherent i nivell de realisme, podria oferir als dissenyadors de serveis una eina per a explorar i provar nous tipus de serveis possibles gràcies a les tecnologies emergents i futures.
La forma més comuna de comunicar aquestes narratives és a través de vídeo, en el qual es presenta un escenari futur en què tecnologies emergents o pronosticables es tangibilitzen en prototips diegètics.
El disseny especulatiu també permet abordar grans problemes o qüestions socials de difícil o impossible solució (Ho Tran, 2019). El disseny especulatiu tracta d’imaginar com seria dissenyar sense tenir en compte les limitacions actuals de la tecnologia, la cultura i la política. Aquest alliberament de restriccions permet proposar solucions altament innovadores que preparen per a escenaris futurs i ajuden a prendre decisions en el present que inicien el camí cap a aquest futur desitjable.
Quan es combina amb pràctiques de disseny més concretes, el disseny especulatiu pot ser una eina increïblement útil per a les empreses i fins i tot per als governs.
«I believe that the choices each of us makes in everyday life constitute the starting point on which to build a fairer society, one whose existence will not jeopardize the planetary ecosystem and indeed our very humanity.»