1.1. Espai del problema i espai de la solució
La primera capa d’abstracció del producte és el problema que resol o la necessitat o desig que satisfà.
La formulació i estructuració d’aquest problema és part del procés de disseny. D’alguna manera, la formulació del problema «està dissenyada»; per tant, influeix en la solució final.
En els processos de disseny més tradicionals, era habitual un punt de partida en forma de brífing amb una sèrie de requisits. Aquests requisits podrien ser un problema per a resoldre, una necessitat per a satisfer o directament una proposta de solució amb un nivell de detall variable (per exemple, «disseny d’una aplicació mòbil amb les funcions x, y, z»), acompanyats d’una sèrie de restriccions. El dissenyador o la dissenyadora podrien, així, començar a treballar en l’espai de la solució.
En aquest cas, ja es van prendre una sèrie de decisions quan el projecte arriba a les mans del dissenyador o dissenyadora. Es va partir d’un desafiament o oportunitat i, després d’un treball més o menys profund, es va arribar a formular un brífing amb requisits.
Aquest tipus de decisions solen considerar-se «estratègiques», atès que són més properes a un pla per a aconseguir un objectiu que a la descripció d’una solució. El primer pas per a portar el disseny a un plànol més estratègic és aplicar els seus principis i mètodes per a treballar en l’elecció del desafiament o problema que val la pena resoldre i la seva estructuració. D’aquesta manera, el disseny actua sobre el propòsit i intentem respondre preguntes com les següents:
- Per què resolem alguna cosa?
- Per què resolem això i no una altra cosa?
- Quin serà el camí que s’ha de seguir per arribar al resultat desitjat?
«Technology Is The Answer But What Was The Question?»
Aquest tipus d’activitats i decisions s’engloben en el que es denomina espai del problema, que és complementari a l’espai de la solució. L’espai del problema inclou una etapa de descobriment, d’anàlisi, on es recull tot el coneixement necessari sobre el comportament de l’usuari, requisits de negoci, limitacions tecnològiques, context, etc., i una etapa de definició del problema, de síntesi, en què es dona sentit a tota la informació generada en l’etapa anterior, es fan eleccions i renúncies, i es formula el problema de manera suficient per a generar solucions.
Exercici
Si tens experiència professional, reflexiona sobre com van ser alguns brífings o punts de partida dels projectes en els quals has participat. Tenien forma de problema, de solució o d’oportunitat? Es van qüestionar com a punt de partida ideal i es van preguntar els perquès?
Per a cada cas, resumeix el brífing en una frase i etiqueta’l com a desafiament difús, problema estructurat, desenvolupament d’una solució més o menys definida, oportunitat, etc. Indica si el brífing va ser reformulat o qüestionat.
En cas de no tenir experiència professional, reflexiona sobre com podrien ser diferents punts de partida d’un projecte d’aquests tipus: ideals, millorables i desastrosos.
Enumera alguns exemples per a cada tipus.