5.2. Les lleis de Dator
Les conegudes com a lleis de Dator (Jim Dator, 1995) sintetitzen gran part de la teoria i la pràctica en la prospectiva o estudis de futurs (Roselló, 2018).
1a llei. El futur no pot ser predit perquè no existeix
El futur no pot ser predit, però els futurs alternatius poden ser pronosticats i han de ser-ho. Així doncs, una de les tasques principals dels estudis de futurs és identificar i examinar els futurs alternatius més predominants que existeixen en qualsevol moment i lloc.
El futur no pot ser predit, però els futurs desitjables poden ser visualitzats, inventats, implementats, contínuament avaluats i reprojectats, i han de ser-ho. Així, la tasca més important dels estudis de futurs és facilitar a persones i grups formular, implementar i revisualitzar els seus futurs més desitjables.
Els estudis de futurs necessiten precedir i enllaçar-se amb la planificació estratègica, i d’aquí amb l’administració. La identificació dels futurs alternatius, així com la projecció i creació de futurs desitjables ha de guiar, per tant, activitats estratègiques subseqüents, les quals, al seu torn, determinen la presa de decisions del dia a dia per part dels gestors d’una organització.
2a llei. Qualsevol idea útil sobre els futurs ha de semblar ridícula
Molt del que serà característic en els futurs és inicialment nou i reptador. A primera vista sol semblar impossible, estúpid, ciència-ficció, ridícul. Després acaba sent familiar i, finalment, normal.
Les visions del futur que solen popularitzar-se i tenir majoria d’acceptació són normalment a curt termini i, en major o menor mesura, òbvies. Si són visions a llarg termini, d’alguna manera recolzen en el nostre coneixement tecnològic actual, per la qual cosa són candidates a ser vistes com a retrofuturisme quan arribi el dia.
Exercici
Els prototips diegètics són objectes especulatius que ajuden en la narrativa d’escenaris futurs, normalment amb unes característiques que la tecnologia actual encara no ha resolt. Recorda pel·lícules o sèries de ciència-ficció o fantàstiques que hagis vist i enumera aquest tipus d’objectes.
Algunes pel·lícules i sèries suggerides: Black Mirror, Star Trek, Her, Blade Runner…
3a llei. «Donem forma a les nostres eines i per extensió elles ens donen forma»
La tercera llei, que utilitza aquesta afirmació enunciada per Marshall McLuhan, transmet que el canvi tecnològic és la base del canvi social i ambiental.
La major part d’activitat humana se centra a com «donem forma a les nostres eines», incloses com podem fer i utilitzar les eines en totes les facetes de la vida, els negocis, el govern, la societat, etc. Mentrestant, els nostres comportaments, actituds, societat i cultura són modelats inconscientment per les eines i tecnologies que utilitzem. Per exemple, la forma en què ens comuniquem, fins i tot la nostra postura o l’ús de les mans, ha variat significativament des de l’aparició dels telèfons intel·ligents, avui usats per un terç de la població mundial.
Cal una crítica a aquesta tercera llei (Roselló, 2018): aquesta perspectiva i el tecnodeterminisme sobre el futur, això és, creure que els canvis tecnològics precedeixen i predeterminen la resta de canvis humans, està en decadència dins del camp professional de la prospectiva (tot i que fora d’aquest camp, no…), en detriment d’altres perspectives més crítiques, holístiques i de pensament sistèmic.