4.4. La complementarietat del pensament de disseny i el pensament sistèmic
El Systems Thinking i el Design Thinking es complementen entre si i la seva integració ja està sent utilitzada per algunes organitzacions.
Pascal Soboll (2017) descriu, en la seva ponència «Moving beyond lucky design and systems thinking» (vídeo, presentació), els principals beneficis que té integrar el pensament sistèmic als projectes de disseny.
El Design Thinking està orientat a l’acció, és generatiu, prioritza la perspectiva de l’usuari i resulta més tangible. En canvi, el Systems Thinking és analític, tracta de modelar la realitat, prioritza la perspectiva experta i resulta més abstracte i teòric.
Segons Soboll, el Systems Thinking aconsegueix aportar més en projectes de gran complexitat. Complementa l’enfocament de disseny millorant la comprensió holística del sistema actual, entenent els patrons de comportament, localitzant els punts del sistema amb les oportunitats d’actuació més rellevants i ajudant a determinar en quins altres punts del sistema es pot mesurar l’impacte.
Per tant, en una visió molt macro d’un projecte amb alt grau de complexitat:
- Podríem utilitzar pensament sistèmic en les primeres etapes del projecte, per a definir o redefinir l’oportunitat d’actuació.
- Després, el disseny guanyaria protagonisme en la creació de solucions.
- Mesuraríem l’impacte de les solucions tornant a utilitzar un enfocament de pensament sistèmic.
- Iteraríem el disseny de solucions amb la informació captada.