4. Pensant en sistemes

4.3. Eines per al pensament sistèmic

Una vegada caracteritzats els sistemes, podem pensar en una sèrie d’eines bàsiques per a treballar amb pensament sistèmic o Systems Thinking (Acaroglu, 2017):

• Interconnexió: tot està interconnectat, en un sentit similar a la biologia o els ecosistemes, no en un sentit espiritual. El pensament lineal se substitueix pel pensament circular.
• Síntesi: consisteix a comprendre el tot i les parts al mateix temps, juntament amb les relacions i les connexions que conformen la dinàmica del tot.
• Emergència, en el sentit de naixement: és el resultat de les sinergies de les parts. Es tracta de la no-linealitat i l’autoorganització, sovint utilitzem el terme emergència per a descriure el resultat de les coses que interactuen entre si.
• Feedback loops (bucles de retroalimentació): en estar interconnectats, hi ha bucles de retroalimentació constants en els components d’un sistema. Els dos tipus principals de bucles de retroalimentació són reforç (tendeix a la inestabilitat i creixement exponencial) i equilibri (tendeix a l’estabilitat i l’autocorreció).

• Causalitat: analitzar com una acció resulta en un efecte en un sistema dinàmic i en constant evolució és essencial per a entendre com els elements s’influencien entre si.
• Mapatge de sistemes: és una de les eines clau del pensament de sistemes. Hi ha moltes maneres de mapar, tot i que els principis i pràctiques fonamentals del mapatge de sistemes són universals. Es tracta d’identificar i mapar els elements dins d’un sistema per entendre com s’interconnecten, es relacionen i actuen en un sistema complex, i a partir d’aquí, extreure troballes i descobriments per a desenvolupar intervencions, canvis o decisions polítiques que canviaran el sistema de la manera més efectiva.

El mapatge de sistemes serveix per a explorar el sistema, comunica comprensió del sistema mateix i permet identificar buits de coneixement, punts d’intervenció i percepcions. És clau eliminar la necessitat de resoldre i abraçar el caos del sistema. Les relacions són complicades; així doncs, el mapa també hauria de ser un complet desastre (Acaroglu, 2017).

Aquests onze principis clau del pensament sistèmic reforcen i completen les característiques i eines descrites anteriorment.

Daniel Kim descriu dos exemples concrets sobre com es pot utilitzar el pensament sistèmic per a comprendre i gestionar un sistema complex. En els exemples aplica diagrames de bucle causals per entendre el comportament de cada sistema.