1.3. La forma de pensar del dissenyador i el design thinking
1.3.2. Pensament abductiu
Una de les característiques de la forma de pensar dels dissenyadors i dissenyadores és el pensament abductiu, que es diferencia de l’inductiu i del deductiu. Aquesta forma de raonament implica la construcció d’hipòtesis de solució basades en informacions incompletes, és a dir, sense un coneixement complet del problema. La generació de propostes de solució ajuda a conèixer millor el problema.
Dit d’una altra manera, l’esforç per a estructurar el problema es dona al llarg del procés del disseny, no només al principi. Per tant, problema i solució evolucionen alhora, es va definint el problema a mesura que es tracta de resoldre (Dorst i Cross, 2001).
Aquest tipus d’abordatge és apropiat per al tipus de desafiaments complexos, difusos i interrelacionats als quals s’enfronta el disseny estratègic (Kolko, 2010; Wiseno, 2016).